Retrats

Retrats de cap d’any. (Limón) Un altre alaiorenc qui també vol salvar la seva ànima. &&& (Ignasi Mascaró) Gallet de can Julio: És tan llest que el jazz no es podria entendre sense ell o açò sembla. Un dia vaig somniar que em donava lliçons gratis de contrabaix. &&& (Gustau) Poeta gairebé autèntic. Quan el seu còctel líric vessa de Gimferrer, Vinyoli i Estellés, és de les poques coses que m’agradin de l’actual poesia menorquina. Gustau Juan és enormement superior a Gumersind Gomila, emperò, va tenir l’aventura dialèctica d’exiliar-se a Maó. Fa una pila d’anys vam tenir una discussió nocturna al Paradís; ell defensava la paraula vulva i jo la paraula xona. Tot plegat, per trobar el to a un poema. &&& (Antoni Moll Camps) Mon director espiritual qui no es responsabilitza de res del que pugui dir o escriure. Quan estic engrunat en la lectura dels clàssics, puc disposar del seu assessorament i traduccions en directe per internet i a viva veu per telèfon, clàssics en versions fresques i intel·ligibles en un menorquí migjorner. Impagable. &&& (Mikel Caymaris) El meu mànager artístico-literari i taxista ocasional; disposat a córrer qualsevol aventura que pugui sorgir en l’encomanda del producte o en l’encontre productiu de l’escomesa. Sempre du foc per encendre el que s’hagi d’encendre. &&& (Toni Català) Amic de projectes poètics que mai no s’edificaran. M’agrada escoltar el ressò de la seva veu entre els prestatges del Diskont, mentre comprovam preus i dates de caducitat. Ha fet un immens esforç en ajupir-se entost d’exigir que fossin els altres qui s’aixequessin de puntetes. &&& (Joan López) Ara va de professor, al cap i a la fi, un és el que dicta la nòmina. Els divendres no em solec perdre els seus articles en la versió digital del diari Balears. Tot i així, si aquests articles prenguessin la volada cínica i escèptica que, a vegades, tenen els Aperitius de Josep Maria de Sagarra, ¿quina cosa no seria la seva literatura periodística? No hi ha mentalitat més fonamentada damunt aquesta illa. Vol posar un excés de coses i coneixements en una estreta columna, i aquest excés de referències i citacions, dissortadament, aixafen la intenció inicial: en l’articulisme cal mantenir l’essència del pinyol i deixar-se de clovelles. &&& (Angel Midsuf) Un paio que es fa estimar. Quan, em convida a un dels seus cigarrets, em fum la realitat del vici de viure. Jo som un d’aquells caçadors d’instants que esper veure una exposició seva de pintures, un dia o altre, quan s’hagi espassat el sunami den Quetglas. l