Jornaler

Jornal (Cercle circular) Madrid roba a Balears, Palma roba a Menorca, Maó roba a Ciutadella... Qui matarà la mosca i serà l’aranya, ai, graciosa... Cercles dins cercles i el constant regalim pressupostari que es va perdent pels camins inescrutables de les inversions pendents. Investigar aquest degotim, saber a quins laberints van les filtracions, idò, és entendre la política d’aquests dies on cada dotació pressupostària implica una rescissió ideològica. &&& (Diada) El dia de la Constitució, essent una festa laica, el poble té un escàs protagonisme, sembla una diada pensada amb els peus. Cada any la mateixa cerimònia: un floreo a cas Governador i noltros a lo nostro: sense interès ni benefici no hi ha Constitució que valgui. Si qualque dia un llampec d’imaginació arribàs a palau, Italo Calvino ens ho faria saber. Mentrestant, i essent jornada festiva, els manobres del costat piquen com a dimonis. La Constitució no és un joc de peons, tot precuinat, és un escac de peces superiors. &&& (Projectes fallits) És difícil concretar el discerniment del que està passant en les oficines on es gestiona el poder local: els projectes de la piscina d’aigua salmenca i l’observatori astronòmic, a priori, no semblen que siguin d’una necessitat urgent, ni tampoc, pareix que la població demostri tenir un interès directe amb aquests dos projectes. A criteri meu, aquests dos projectes són la prova evident de la distància que hi ha entre els polítics que gestionen l’administració local i els ciutadans que habiten aquesta localitat, bensenes, quan els polítics donen l’esquena a les evidències estan cavant el solc de la seva finitud servicial: aquest fugir cap endavant tindrà un efecte boomerang que cronològicament fa de mal precisar. No saber discernir les prioritats ni les necessitats que una ciutat reclama, és la simptomatologia prèvia a confondre els beneficis particulars amb els interessos generals. Hom pensava (gairebé era una creença) que hi havia un pensament de dretes de la ciutat (uns criteris discutibles, millorables també), que qualcú tenia idees, tenia projectes, etc., i dissortadament, no és així: ens esteim adonant que hi ha buidor enfosquida d’improvisacions.