Trio

(Lladró) No hi vaig a ser a temps de veure l’exposició de porcellana a la sala del Roser. Ara, retallant la premsa d’aquells dies, veig que el Fòrum i en Xec Florit es varen posar de morro fort contra l’esmentada exposició, també, he constatat que les estadístiques del departament municipal de Cultura que, s’han donat a conèixer recentment, ressenyen que va ser una exposició molt visitada. Desconec si la sala del Roser, per ser una sala pública, té un reglament d’ús intern i com es gestiona el calendari i els continguts de les exposicions que s’hi han de fer, és a dir, si hi ha les directrius d’una gestió concebuda i programàtica, i es tenen en compte uns criteris de política cultural que, a vegades, si no existeixen molt millor. Quan vaig demanar a mumare per l’exposició em va dir: és cosa de fantasia. Després, vaig pensar que els altres qui exposen o hi han exposat, en el fons, el que volen és també vendre el seu producte directe o indirectament i, posats a posar etiquetes a la producció artística, no sé qui és més comercial, avui per avui, si en Miquel Barceló, en Joan Miró o les porcellanes Lladró. El que sí us puc assegurar és que les meves obres de ceràmica no ho són gens comercials; no hi ha manera de vendre’n cap.
&&&
(Meló) En Diego em va regalar un meló del lloc de Sant Felip i encara em dura el pensament de la seva dolçor.
&&&
(Article de dissabte) Per fi, en Quico López ha sortit del cau i ens ha publicat el seu article d’estiu i no sé si ens bastarà tota la tardor pel seu desxiframent. Som-hi!

Zizou